Academia

Homenaje a Geneviève Barbé-Coquelin de Lisle

La vida de Geneviève Barbé-Coquelin de Lisle ha estado dedicada al estudio y difusión del arte y del patrimonio histórico cultural hispanoamericano. La Asociación Española de Críticos de Arte, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas y la Academia se unen para rendir un sentido reconocimiento a la hispanista francesa.

Un conjunto de conocedores del legado intelectual de Geneviève Barbé-Coquelin de Lisle, se dan cita para ensalzar las cualidades y virtudes de esta historiadora del arte e hispanista francesa, que ha sabido enriquecer la bibliografía y el conocimiento sobre un amplísimo acervo cultural iberoamericano.
La arquitectura renacentista hispana y de América latina, los Siglos de Oro, el mudéjar, el 98, Picasso, Regoyos, Solana, han sido los objetos esenciales de su investigación y sobre ellos ha esparcido una luz particular.
 

Homenaje a la hispanista, historiadora del arte, Geneviève Barbé-Coquelin de Lisle

10:30 -13:30 h

Intervendrán:
Antonio Bonet Correa
Real Academia de Bellas Artes de San Fernando

Fernando Marías
Real Academia de la Historia

Rosario Camacho Martínez
Universidad de Málaga

Miguel Cabañas Bravo
Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Wifredo Rincón García
Consejo Superior de Investigaciones Científicas

Tomás Paredes Romero
Asociación Española de Críticos de Arte – AICA/SPAIN

Alain Fohr
Consejero Cultural de la Embajada de Francia en España
Licenciada en Letras e Historia del Arte por la Universidad de la Sorbona (París). Su maestro Elie Lambert la orienta hacia la investigación del patrimonio histórico-artístico español, estudiando los capiteles de la Aljafería. Leyó su tesis sobre El tratado de arquitectura de Alonso de Vandelvira, en la Universidad de Toulouse (1973).

El Doctorado d’Etat en Letras y Ciencias Humanas lo realiza bajo la dirección de la profesora Marie-Claude Gerbet, que dirigirá su tesis Entre l’Íslam et l’Occident: Pratique et Théorie Architecturales en Espagne du Moyen-Age au Siècle d’Or, Universidad de Tours (1995).

Su actividad profesional se ha desarrollado entre el estudio –con numerosas publicaciones- y la docencia. Pasó por varios institutos como profesora agregada, fue investigadora en la CNRS, asistente en la Facultad de Letras de París, titular y más tarde catedrática de Historia del Arte en la Sorbona-Paris III, terminando su vida docente en la Universidad de Cergy Pontoise en la que realizó una gran labor como docente y organizadora de congresos y de seminarios, que germinaron en la dirección de varias tesis doctorales. Aún tiene varios trabajos inéditos a la espera de publicación.

Historiadora del arte e hispanista, es miembro de la Asociación Internacional de Hispanistas, de la Sección Científica de la Casa de Velázquez (1974-1975), del Comité Español de Historia del Arte (desde 1975). Pertenece a la Asociación Española de Críticos de Arte y a AICA. Chevalier de l’Ordre des Palmes Académiques y Académica correspondiente de las Reales Academias de la Historia y de Bellas Artes de San Fernando.
I – Libros

1. Tratado de arquitectura de Alonso de Vandelvira, Edición con introducción, notas, variantes y glosario hispano-francés de arquitectura, Valencia-Albacete-Madrid, Castalia, 1977, 2 vol.
2. Juan de Torixa: Breue tratado de todo généro de bóvedas, Madrid, Pablo del Val, 1661. Edición con introducción, Valencia, Albatros Ediciones, 1981.
3. “La arquitectura mudéjar”, Historia de la Arquitectura Española, Barcelona, Planeta, 1985, t. 2.
4. Siècles d'Or de l'Architecture Hispanique, París, Atlantica, 2001.
5. Velázquez aujourd’hui (dir.), París, Atlantica, 2002. 356 p., 17 ill. color, 15 ill. negro.
6. Le Modèle (dir), Cergy-Pontoise, 2002. 304 p.
7. Federico García Lorca, Oda à Salvador Dalí, presentación y traducción de Geneviève Barbé-Coquelin
de Lisle, París, Atlantica, 2005.
 

II – Artículos (selección)

1. Plateresque”, Alpha-Encyclopédie, n° 196, 1971, pp. 4694-95.
2. Portugal arts”, Alpha-Encyclopédie, n° 200, 1971, pp. 4784-85.
3. Ribera”, Alpha-Encyclopédie, n° 213, 1972, p. 5112.
4. Historia del Arte y Literatura: la tertulia de Pombo de José Gutiérrez Solana”, Mélanges offerts à Charles- Vincent Aubrun, Paris, Editions Hispaniques, 1975, pp. 29-39.
5. Manuel Gómez Moreno en la perspectiva del 98, Cuadernos Hispanoamericanos, 301, 1975.
6. "Abolengo islámico y tradición cristiana en el arte mudéjar aragonés: la techumbre del castillo de Mesones de Isuela", Actas del XXIII Congreso Internacional de Historia del Arte “España entre el Mediterráneo y el Atlántico”, Granada, 1976, 1, pp. 40-48.
7. Saragosse au XVIe siècle: Renaissance italianisante et tradition mudéjare”, La Péninsule ibérique et l'Améri que Latine en relation avec le monde méditerranéen. Actes du XIe Congrès National, Société des Hispanistes Français, Université Lyon II, 1976, pp. 85-102.
8. “Para una reevaluación de los jardines de Santiago Rusiñol”, Cahiers de l'UER d'études Ibériques, París, Université de la Sorbonne Nouvelle Paris III, 1977, pp. 1-20.
9. “Mentalité et condition sociale de l’architecte en Espagne et en Amérique Latine aux XVIe et XVIIIE siècles: Andrès et Alonso de Vandelvira, Hernán Ruiz el Joven, Juan de Herrera, Fray Lorenzo de San Nicolás, Fray Andrés de San Miguel, Juan de Portor, Les Mentalités dans la Péninsule Ibérique et en Amérique Latine aux XVIe et XVIIIe siècles, Université de Tours, 1978.
10. “La poésie comme expression d'une génération sacrifiée: Fernando Chueca et Materia de recuerdos (1937-1947)”, Mélanges à la mémoire d'André Joucla-Ruau, Aix-en-Provence, París, Ophrys, 1978, pp. 389-403.
11. Algunas sugestiones metodológicas para los estudios goyescos”, Aragón, n° 313, 1978.
12. “La cultura matemática de los arquitectos Andrés y Alonso de Vandelvira”, Andalucía moderna, siglos XVI y XVII. Actas del I Congreso de Historia de Andalucía, diciembre de 1976, Córdoba,Publicaciones del Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Córdoba, 1, 1978.
13. “L'architecture de la Renaissance en Espagne: Andrés y Alonso de Vandelvira et les problèmes e la coupe des pierres à travers le Libro de Cortes de Piedras", Actas Conventus neo-latinituronensis, París, Vrin, 1980, pp. 849-856.
14. Goya y Picasso: la inspiración goyesca en Sueño y mentira de Franco y en Guernica", Seminario de Arte Aragonés, 37, 1980, pp. 107-113.
15. Mudejarismo en el arte aragonés del siglo XVI", Primer Simposio Internacional de mudejarismo, Madrid-Teruel, 1981, pp. 155-176.
16. “La rencontre entre la civilisation de l'Islam et la civilisation européenne: art et société mudejars”, Recherche et pluridisciplinarité, Paris Sorbonne Nouvelle, Paris III, 1981, pp. 33-35.
17. La charpente mudéjare comme support d'une vision de l'univers: la représentation du pouvoir royal et de la noblesse dans le plafond de la cathédrale de Teruel”, Actas del II Simposio I internacional de mudejarismo, Teruel, 1982, pp. 139-148.
18. La théorie de l'architecture et la Plaza Mayor”, Présence de l'architecture et de l'urbanisme romains: Hommage à Paul Dufournet, París, Les Belles Lettres, 1983, pp. 151-158.
19. “L'Espagne de la Renaissance et Vitruve: Medidas del Romano de Diego Sagredo”, Présence de l'architecture et de l'urbanisme romains: Hommage à Paul Dufournet, París, Les Belles Lettres,1983, pp. 159-169.
20. “Lo morisco en el arte: notas sobre el caso aragonés”, Cuadernos Hispanoamericanos, 412, oct. 1984, pp. 158-167.
21. Pouvoir, mécénat, humanisme et architecture dans l'Espagne de la Renaissance: l'église funé raire u Salvador à Ubeda”, Les groupes dominants et leur(s) discours, París, Sorbonne Nouvelle Paris III, 1984, pp. 29-42.
22. Goya et Napoléon”, Les Espagnols et Napoléon, Université de Provence, 1984, pp. 175-180.
23. “Fray Andrés de San Miguel (1577-1652), architecte de la Nouvelle Espagne et le desagüe de Mexico”, La ville en Amérique espagnole coloniale, Paris, Université de la Sorbonne Nouvelle Paris III, 1984, pp. 333-346.
24. Expression picturale et expression littéraire de la relation avec l'espace en Espagne à la fin du XIXe siècle: Darío de Regoyos et Santiago Rusiñol”, L'homme et l'espace dans la littérature, les arts et l'Histoire en Espagne et en Amérique Latine au XIXe siècle: Etudes réunies par Claude D30.
25. “Semiótica del toro y del caballo en la obra de Picasso: el caso de Sueño y mentira de Franco (1937), Dumas, Lille, Université de Lille III, 1985, pp. 110-127.” Teoría, semiótica. Lenguajes y textos hispánicos, Madrid, CSIC, 1, 1985, pp. 705-712.
26. “Sobre la génesis de Guernica: Picasso y Darío de Regoyos”, Homenaje a José Antonio Maravall, Madrid, Centro de Investigaciones sociológicas, 1, 1986, pp. 251-263.
27. “Les couvertures mudéjares polygonales en charpente dans l'architecture aragonaise”, Actas del III Simposio Internacional de mudejarismo. (Teruel, 20-22 de septiembre de 1984), Teruel, Institutode Estudios Turolenses, 1986.
28. “L'architecture mudéjar entre la chrétienté et l'Islam: les églises aragonaises de Tobed, Torralba de Ribota, Maluenda et Cervera de la Cañada (1356-1426)”, Le discours des groupes dominés, París, Université de la Sorbonne Nouvelle, Paris III, 1986.
29. “Luis Buñuel y los surrealistas”, Actas del IV Coloquio de Arte Aragonés, Zaragoza, Diputación General de Aragón, 1986.
30. “Regoyos, la pintura que nunca se pintó”, Antiquaria, 1987, n° 45, pp. 56-61.
31. “La campagne et la ville dans le plafond de la cathédrale de Teruel”, Mélanges offerts à Maurice Molho, París, Editions Hispaniques, 1, 1988, pp. 27-37.
32. “Darío de Regoyos”, Cien años de pintura en España y Portugal 1830-1930, Madrid, 1988.
33. “Le mythe de la Méditerranée dans l'art catalan des années 1900", Les mythes et leur expression au XIXe siècle dans le monde hispanique et ibéro-américain, Lille, PUL, 1988.
34. “Grenade, paradis à beaucoup interdit”, introduction au Catalogue de l'exposition Ismael González de la Serna, sept.-oct. 1989, Galerie Lina Davidov, París.
35. “La Torre Nueva de Zaragoza en el contexto europeo”, Actas del V Congreso de Arte Aragonés, Zaragoza, 1989.
36. “El teatro-mercado del Parc Guell de Gaudi y el mito del Mediterráneo en el arte catalán de los años 1900”, Fragmentos, Madrid, 1989, pp. 123- 129.
37. “Les Peintures Noires de Goya: Histoire et Mythologie”, Hommage à Claude Dumas, Histoire et création, Lille, Presses Universitaires de Lille, 1990, pp. 21-28.
38. “Du témoignage au mythe: la vision artistique du cheval étripé, victime de la corrida (Eléments d'iconologie)”, La Tauromachie, art et littérature, Paris, L'Harmattan (Récits), 1990, pp. 47-68.
39. “Claude Merlateau, le retour aux sources”, Introduction à l'exposition Claude Merlateau, Peintures, París, 1990.
40. “La pierre et l'architecture de la Renaissance espagnole, un matériau symbolique”, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, XLII, 1990, pp. 31-37.
41. “De la grande Mosquée à la cathédrale gothique”, Tolède XIIe-XIIe. Musulmans, chrétiens et juifs: e savoir et la tolérance, París, Autrement, 1991, pp. 147-157.
42. “L'architecture mudéjare au-dessus des trois religions”, Tolède XIIe-XIIe. Musulmans, chrétiens et juifs: le savoir et la tolérance, París, Autrement, 1991, pp. 158-168.
43. “Chefs-d'oeuvre de l'art: Palais de Charles Quint à l'Alhambra de Grenade, Cárcel de Corte, Madrid. Le Greco, Portrait de Fray Hortensio Félix Paravicino, Diego Siloc, Le Christ mort soutenu par des anges, Velázquez, la tunique de Joseph”, Historia spécial, Le siècle d'Or de l'Espagne, mai-juin1991, pp. 114-118.
44. “Introduction”, Catalogue de l'Exposition Architecture des années 60, Ecomusée, Fresnes, 19.
45. “L'image omniprésente. Regards sur l'art espagnol et latino-américain”, IMAGE/IMAGEN, Actes du XXe Congrès de la Société des Hispanistes Français, Lyon, Université Lumière Lyon II, 1993.
46. “Progresos de la Cantería y nivel científico en España en la época de Juan de Herrera “, Juan de Herrera y su influencia, Actas del Simposio Camargo, 14-17 julio 1992, Santander, Fundación ObraPía Juan de Herrera, Universidad de Cantabria, 1993, pp. 129-136.
47. “Espace et temps dans la peinture de Santiago Rusinol”, Santiago Rusinol et son temps, París, Editions Hispaniques, 1994, pp. 145-154.
48. "Darío de Regoyos ou la recherche du tableau idéal". Mélanges offerts à Robert Ellrodt. París, Presses de la Sorbonne Nouvelle, 1994, pp. 325-331, 3 il.
49. “Siècle d’Or: Arts”, Encyclopédie Axis, París, Hachette, 1994, 9, p. 409.
50. “La ville idéale du théoricien catalan Eiximenis et la genèse de la ville ibéro-américaine”, La ville dans le monde ibérique et ibéro-américain, Poitiers, La licorne, 1995, pp. 19-24.
51. “Introduction”, Ghislaine PLESSIER, Ignacio Zuloaga et ses amis français. Paris, L’Harmattan, 1995.
52. “Hacia la revisión iconológica del cuadro de Goya para la Alameda de los Duques de Osuna, El conjuro (Escena de exorcismo), 1797-1798”, Congreso Internacional Goya 250 años después, 1746- 1996, Museo del Grabado Español Contemporáneo, Marbella, 1996, pp. 83-87.
53. “La pintura española y la representación de la mujer al margen de la sociedad en torno a los años 1900”, VIII Jornadas de Arte. La mujer en el arte español, Madrid, CSIC, 1997, pp. 525-533.
54. “Un protagonista insólito en la obra de Goya, el macho cabrío", Actas I Congreso Internacional Pintura Española Siglo XVIII, Marbella, 1998, pp. 473-482.
55. “Une création architecturale emblématique de la symbiose culturelle dans l'Espagne du XVIe siècle: le cimborrio de la cathédrale de Tarazona.", Mélanges María Soledad Carrasco Urgoiti, Zaghouan, Fondation Temimi pour la Recherche Scientifique, 1999, 1, pp. 103-111.
56. “Arquitectura y Música en el Salvador de Ubeda, Fundación de Francisco de los Cobos, Secretario de Carlos Quinto." IXe Jornadas de Arte, El arte en las Cortes de Carlos V y Felipe II", Madrid, CSIC, 1999, pp. 197-200.
57. “L'Image et l'Histoire de l'Art”, Image et Hispanité, Lyon, Université Lumière-Lyon 2, 1999.
58. “Darío de Regoyos frente a la modernidad: España Negra, 1898”, Actas del congreso, 1898, entre la crisi d’identitat i la modernització, Barcelona, 1998, Biblioteca Abat Oliva, Publicacions del’Abadía de Montserrat,2000.
59. “Un architecte dans l'Espagne de Charles Quint et de Philippe II, Andrés de Vandelvira (1505- 1575)”, Mélanges Pierre Lelièvre, París, Somogy, 2000.
60. “L’espace de Velázquez, un défi pour les artistes du XXe siècle”, Velázquez aujourd’hui, París, Atlantica, 2002, pp. 201-211.
61. “La cathédrale de Jaén, modèle privilégié des cathédrales hispano-américaines”, Le Modèle, Cahiers du CICC, 14, Cergy-Pontoise, 2002.
62. “El arquitecto francés Philibert de L’Orme teórico y crítico de la arquitectura y de la función del arquitecto”, Actas 14° CEHA, Correspondencia e integración de las artes, Málaga, 2002.
63. “El arte medieval español visto por los historiadores del arte franceses del siglo XX”, El Arte español fuera de España, Madrid, CSIC, noviembre 2002.
64. “Creatividad y sumisión al poder de la iglesia: Juan de Portor y Castro y su Cuaderno de Arquitectura manuscrito, un testimonio ejemplar (1708-1719)”, XIII Jornadas Internacionales de Historia del Arte, Madrid, CSIC, noviembre 2006.
65. “Artistas españoles frente a la guerra: El Greco, Velázquez, Goya, Picasso”, XIV Jornadas Internacionales de Historia del Arte, Madrid, CSIC, noviembre 2008.
66. “De Montevideo a Montevideo, Joaquín Torres García viajero con inquietud creadora de nuevas formas de mestizaje entre América Latina y Europa”, XV Jornadas de Arte, Imagen y Patrimonio Artístico, Madrid, noviembre 2010.

Información

  • Sala Guitarte, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Alcalá 13, Madrid
  • Martes 23 de junio de 2015
  • 10:30 horas
  • Entrada libre y gratuita hasta completar aforo

Organizadores

Te puede interesar

Del día 11 al 29 de marzo el Archivo y la Biblioteca permanecerán cerrados por inventario. Disculpen las molestias

Scroll al inicio